Dijous dia 8 vàrem fer la segona Assemblea de l'ARFA a l’horari previst. La primera, i constituent, la vàrem fer el gener de 2016 [ aquí ]
Vàrem ser una quinzena llarga de familiars i residents. Quatre o cinc familiars s’havien excusat, i alguns residents no varen venir perquè estaven cansats, d’altres per escepticisme, i, alguns, per por a possibles reaccions ...
L’Assemblea va ser força viva i participada, i vàrem poder tractar tots els temes previstos, constatant un ampli consens respecte de les actuacions, les consideracions i les propostes de la Junta, que es poden veure en la nota prèvia, del 2 de setembre, en aquest blog.
Poques coses noves, potser la insistència en la necessitat de consolidar el paper “institucional” de l’ARFA, concretant les seves funcions i drets en els documents que regeixen els serveis de la Residència: el Reglament de Règim Interior i els Contractes Assistencials.
Per contra, els i les participants varen aportar noves experiències i vivències concretes que, malauradament, confirmen les preocupacions que des de fa mesos venim compartint.
En general, es va confirmar que molts problemes tenen un origen comú: la manca d’una direcció que dirigeixi efectivament, que es preocupi realment de les problemàtiques i que intenti fer tot el possible per resoldre-les. Amb una presència diària continuada, generant un clima que faciliti la implicació i la necessària cooperació oberta i respectuosa entre tots, residents, treballadors i familiars, i millorant, si cal, la motivació, la responsabilitat i les actuacions de tot el personal.
Fent balanç, durant aquest primer any, hem aprés molt, hem conegut qui és qui, qui fa què, hem parlat amb tots els responsables del Consorci i municipals, i, cada mes, amb la Directora. Hem parlat molt, però tenim la impressió que, amb molta bona fe innocent, hem aconseguit poc, que costa molt que les coses canviïn i es clarifiquin les problemàtiques.
L’Assemblea va considerar que cal ser més concrets, més exigents, que cal millorar la nostra participació, que cal compartir més activament les problemàtiques i les activitats de l’Associació.
Especialment les perspectives econòmiques dels propers anys.
Seguirem mantenint les reunions mensuals amb la Direcció, però hem d’organitzar reunions periòdiques entre tots nosaltres, cada dos o tres mesos, per mantenir el caliu necessari i forçar les millores necessàries.
Finalment, hi ha haver una àmplia predisposició i voluntat de participar en una acció simbòlica respecte dels accessos a la Residència. No tenim cap informació de la Direcció sobre les reformes que ens varen prometre. Farem un gest simpàtic fort en les properes setmanes per exigir que, d’una vegada, els residents puguin circular tranquils, còmodes i segurs per entrar a la Residència.
Vàrem ser una quinzena llarga de familiars i residents. Quatre o cinc familiars s’havien excusat, i alguns residents no varen venir perquè estaven cansats, d’altres per escepticisme, i, alguns, per por a possibles reaccions ...
L’Assemblea va ser força viva i participada, i vàrem poder tractar tots els temes previstos, constatant un ampli consens respecte de les actuacions, les consideracions i les propostes de la Junta, que es poden veure en la nota prèvia, del 2 de setembre, en aquest blog.
Poques coses noves, potser la insistència en la necessitat de consolidar el paper “institucional” de l’ARFA, concretant les seves funcions i drets en els documents que regeixen els serveis de la Residència: el Reglament de Règim Interior i els Contractes Assistencials.
Per contra, els i les participants varen aportar noves experiències i vivències concretes que, malauradament, confirmen les preocupacions que des de fa mesos venim compartint.
En general, es va confirmar que molts problemes tenen un origen comú: la manca d’una direcció que dirigeixi efectivament, que es preocupi realment de les problemàtiques i que intenti fer tot el possible per resoldre-les. Amb una presència diària continuada, generant un clima que faciliti la implicació i la necessària cooperació oberta i respectuosa entre tots, residents, treballadors i familiars, i millorant, si cal, la motivació, la responsabilitat i les actuacions de tot el personal.
Fent balanç, durant aquest primer any, hem aprés molt, hem conegut qui és qui, qui fa què, hem parlat amb tots els responsables del Consorci i municipals, i, cada mes, amb la Directora. Hem parlat molt, però tenim la impressió que, amb molta bona fe innocent, hem aconseguit poc, que costa molt que les coses canviïn i es clarifiquin les problemàtiques.
L’Assemblea va considerar que cal ser més concrets, més exigents, que cal millorar la nostra participació, que cal compartir més activament les problemàtiques i les activitats de l’Associació.
Especialment les perspectives econòmiques dels propers anys.
Seguirem mantenint les reunions mensuals amb la Direcció, però hem d’organitzar reunions periòdiques entre tots nosaltres, cada dos o tres mesos, per mantenir el caliu necessari i forçar les millores necessàries.
Finalment, hi ha haver una àmplia predisposició i voluntat de participar en una acció simbòlica respecte dels accessos a la Residència. No tenim cap informació de la Direcció sobre les reformes que ens varen prometre. Farem un gest simpàtic fort en les properes setmanes per exigir que, d’una vegada, els residents puguin circular tranquils, còmodes i segurs per entrar a la Residència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada